Remenant coses velles aquí al costat he trobat aquesta agenda d’adolescència de la meva mare.

Va d’una època en què el Jaume Vallcorba es deia Santiago, i no tenia categoria d’editor sinó de veí del carrer Herzegovino. Un de no especialment brillant, diuen. I en canvi ha arribat a ser una persona amb tanta influència indirecta però necessària sobre la formació literària i emocional de molts carrers a la rodona. Tinc molta curiositat per saber si el futur era totalment impensat o si retrospectivament s’hi poden trobar indicis de bon encaminament. Entenc que és una curiositat de fan, que no es pot anar pensant en la gent en funció de la seva notorietat en potència. No sé per què tinc aquests instints tan tomateros.

TRADUCCIONS DE LEAH CULVER (1): “NO MORE OFFICE MANAGERS PLEASE”

PROU D’OFFICE MANAGERS SIUSPLAU

Leah Culver

17 d’agost de 2007

Segons la Wikipedia, office manager és la persona responsable de l’administració general d’una oficina o empresa determinada. L’office manager pot tenir obligacions que van des del pagament de nòmines fins al manteniment de les instal·lacions.

Tanmateix, tinc la impressió que “office manager” té un significat força específic a la cultura de start-ups de Bay Area (San Francisco). En una start-up d’internet de SF, l’office manager és una de les primeres persones que es contracta, i generalment la primera empleada dona. Agafa el telèfon, programa les reunions, encarrega material i menjar, i neteja l’espai de treball. Siusplau, observi’s que no afirmo que aquestes siguin les responsabilitats de tot office manager, ni que tots els office managers siguin dones.

Tantek em recorda que hi ha responsabilitats que són una forma eficient de delegar (tots dos hem llegit La setmana laboral de quatre hores, de Tim Feriss), però de totes maneres em remou l’estómac veure que l’única altra persona que s’assembla a mi recull els plats i encarrega el dinar. Quan passo per oficines amb office managers dones, ho sento com un recordatori que faig la professió que no toca.

Sento molt a parlar de les dificultats de les dones a la indústria tecnològica. Sóc reticent a parlar-ne massa perquè preferiria poder-hi FER alguna cosa. Ara, però, almenys sé què respondre als treballadors de start-ups que m’ho pregunten: apreneu el terme “classe rosa” i no contracteu cap office manager.

TRADUCCIONS DE PAUL GRAHAM (1): “WRITING, BRIEFLY”

ESCRIURE, BREUMENT

Paul Graham

Març de 2005

(Responent a un email, vaig escriure sense voler aquest article sobre l’escriptura. Generalment dedico unes quantes setmanes a cada article. Aquest em va sortir en 67 minuts: 23 d’escriure, i 44 de rescriure).

Crec que escriure bé és molt més important del que la gent es pensa. Escriure no només comunica idees, també en genera. Si escriure se’t dóna malament i no t’agrada, et perdràs moltes de les idees que el fet d’escriure hauria generat.

Consells per escriure bé, resumint: escriu un primer esborrany ràpidament; rescriu-lo una vegada i una altra; elimina tot allò que sigui innecessari; escriu en to de conversa; aprèn a ensumar la mala redacció, per poder adonar-te’n i rectificar; imita els autors que t’agraden; si no saps per on començar, explica-li a algú de què vols parlar i després ho escrius tal com ho has dit; compta que un 80% de les idees d’un article se t’acudiran un cop t’hi has posat, i que un 50% de les inicials seran equivocades; tingues la confiança de descartar; demana a amics en qui confies que es llegeixin els teus escrits i et diguin quins trossos són massa llargs o enrevessats; no (sempre) cal fer-se esquemes detallats; deixa reposar les idees un parell de dies abans d’escriure; porta a sobre paper en blanc o una llibreta; comença a escriure quan se t’acudeixi la primera frase; si tens una data d’entrega que t’obliga a posar-t’hi abans, comença per la frase més important; escriu sobre coses que t’agraden; no vulguis impressionar ningú; no tinguis por de canviar de tema a mig article; posa notes a peu de pàgina per evitar digressions; fes servir anàfores per lligar les frases; llegeix els articles en veu alta per veure (a) on t’encalles amb frases rares i (b) quins trossos són avorrits (els paràgrafs que et fa mandra llegir); mira d’explicar coses noves i útils al lector; treballa en sessions relativament llargues; quan reprenguis la feina, comença rellegint el que tens fins ara; quan vulguis plegar, deixa-ho en un punt fàcil per tornar començar; anota al final de l’arxiu els temes que vols tocar; no et sentis obligat a tocar-los tots; escriu per a gent que no es llegirà l’article tan detingudament com tu, de la mateixa manera que les cançons pop estan fetes per sonar bé en una ràdio tronada; si t’equivoques en alguna afirmació, rectifica immediatament; pregunta als teus amics de quina frase et penediràs més; torna enrera i rebaixa el to de les observacions més aspres; publica coses online, perquè tenir públic t’obliga a escriure més, i per tant a generar més idees; imprimeix els esborranys en lloc de llegir-los només per pantalla; fes servir paraules planeres i autèntiques; aprèn a distingir les sorpreses de les digressions; aprèn a reconèixer un bon final i, quan en vegis un, agafa’l.