La importància de les fonts

29 March, 2008

Quan em van regalar la delícia de llibre que és Ex-Libris de l’Anne Fadiman, dues persones amb apreci romàntic per l’ortotipografia en van lloar el conjunt dels estils i la tria gens casual de la Garamond. Unes setmanes més tard, a l’altra banda de la ciutat, dos desenvolupadors pragmàtics es refermaven davant meu en la suposada evidència que s’ha de programar en fonts monotype, que les Consolas de Microsoft van perfecte, i no sé si van parlar de colors perquè em vaig distreure però m’agradaria que haguessin dit verd sobre negre.

En el segle IX, a l’entorn de la cort de Carlemany, es produeix la famosa renovació dels estudis: s’estudiarà llatí més seriosament i s’implantarà un nou tipus de lletra, la “minúscula carolina”, que uns quants segles més tard serà reimplantada per l’humanisme, molt típicament per Petrarca, en substitució de la gòtica. Els llibres de prestigi, de gèneres o temes concrets, se seguiran fent en gòtica però la minúscula carolina es farà servir per a la impremta, perquè els tipus són regularitzats i fàcils de llegir.

Per als humanistes, la lletra gòtica era allunyada dels models clàssics, relativa als bàrbars. És una denominació, des del punt de vista renaixentista, molt despectiva. I realment el Renaixement no s’entén sense certs canvis tecnològics, com les ulleres, el tipus de lletra i sobretot, naturalment, la introducció de la impremta.

Insòlitament, els primers textos que s’imprimeixen són llibres d’oracions i, en segon terme, edicions de textos clàssics. Vull dir que no canvien els gustos de la gent; com a molt, la velocitat i facilitat per propagar-se. Tothom pot llegir més barat, deixen d’existir els manuscrits dedicats a cada lector, s’acaba la mobilitat dels manuscrits, i neix la consciència de tenir un text únic comú a tot de còpies idèntiques. Es comencen a fixar els textos amb la voluntat que no canviïn, consensuats, amb especialistes que en fan edicions crítiques i neix, o més ben dit s’estabilitza, el nostre concepte de text. Poca broma.

Ara buscaré un llibre del Marshall McLuhan que vaig llegir a primer de carrera, La galàxia Gutenberg. Ja us explicaré. A qui li interessi, vaja.


F. Pessoa (1888-1935)

26 March, 2008

Para ser grande, sê inteiro: nada
Teu exagera ou exclui.
Sê todo em cada coisa. Põe quanto és
No mínimo que fazes.
Assim em cada lago a lua tôda
Brilha, porque alta vive.

Per ser gran, sigues sencer: res de
Teu no exageris ni excloguis.
Sigues tot en cada cosa. Posa tot el que ets
En el mínim que facis.
Així en cada llac la lluna sencera
Brilla, perquè alta viu


Els sonets en pdf

20 March, 2008

19 March, 2008

5 …And Then the Prince Knelt
Down and Tried to Put the Glass
Slipper on Cinderella’s Foot

I really didn’t notice that he had a funny nose
And he certainly looked better all dressed up in fancy clothes
He’s not nearly as attractive as he seemed the other night
So I think I’ll just pretend that this glass slipper feels too tight

Judith Viorst


No trobo l’adjectiu “esbalaït” en cap diccionari.

16 February, 2008

M’agradaria, si un dia m’hi trobés, saber fer la fotografia d’un prat amb un tel de boira com el que diu Ungaretti aquí:

Prato

La terra
s’è velata
di tenera
leggerezza
Come una sposa
novella
offre
allibita
alla sua creatura
il pudore
sorridente
di madre.

(Villa di Garda – aprile 1918)

Traducció patillera:

La terra
s’ha velat
de tendra
lleugeresa
Com una esposa
novella
offereix
esbalaïda
a la seva criatura
el pudor
somrient
de mare.