El meu avi

La seva frase preferida del Groucho (o potser era dels traductors espanyols dels germans Marx), i que sonava a lema vital quan la deia, era: “Si le aprietan los zapatos, sonría usted”.

Attention must be paid

Això diu la dona del Willy Loman a Mort d’un viatjant: “So attention must be paid. He’s not to be allowed to fall into his grave like an old dog. Attention, attention must finally be paid to such a person.” Cal, doncs, parar atenció. També ens en reclama l’amic Tomy per a la tertúlia de dimarts, o sigui que no costa res fer-se’n ressò:

hackers, developers, designers, entrepreneurs, thinkers, web-lovers, code-poets…

Something is happening in Barcelona Web n.0 scenario and you should pay attention…
Do not miss it ;-)
We will met here > http://tinyurl.com/2vdkj2
Temporal coordinates > Tuesday 11 – 20:35
And then we will decide what we want to do… beers, tapas, running… everything is possible
Bring your friends, bring your brain.
Blog this ;-)

Remenant coses velles aquí al costat he trobat aquesta agenda d’adolescència de la meva mare.

Va d’una època en què el Jaume Vallcorba es deia Santiago, i no tenia categoria d’editor sinó de veí del carrer Herzegovino. Un de no especialment brillant, diuen. I en canvi ha arribat a ser una persona amb tanta influència indirecta però necessària sobre la formació literària i emocional de molts carrers a la rodona. Tinc molta curiositat per saber si el futur era totalment impensat o si retrospectivament s’hi poden trobar indicis de bon encaminament. Entenc que és una curiositat de fan, que no es pot anar pensant en la gent en funció de la seva notorietat en potència. No sé per què tinc aquests instints tan tomateros.