La importància de les fonts

Quan em van regalar la delícia de llibre que és Ex-Libris de l’Anne Fadiman, dues persones amb apreci romàntic per l’ortotipografia en van lloar el conjunt dels estils i la tria gens casual de la Garamond. Unes setmanes més tard, a l’altra banda de la ciutat, dos desenvolupadors pragmàtics es refermaven davant meu en la suposada evidència que s’ha de programar en fonts monotype, que les Consolas de Microsoft van perfecte, i no sé si van parlar de colors perquè em vaig distreure però m’agradaria que haguessin dit verd sobre negre.

En el segle IX, a l’entorn de la cort de Carlemany, es produeix la famosa renovació dels estudis: s’estudiarà llatí més seriosament i s’implantarà un nou tipus de lletra, la “minúscula carolina”, que uns quants segles més tard serà reimplantada per l’humanisme, molt típicament per Petrarca, en substitució de la gòtica. Els llibres de prestigi, de gèneres o temes concrets, se seguiran fent en gòtica però la minúscula carolina es farà servir per a la impremta, perquè els tipus són regularitzats i fàcils de llegir.

Per als humanistes, la lletra gòtica era allunyada dels models clàssics, relativa als bàrbars. És una denominació, des del punt de vista renaixentista, molt despectiva. I realment el Renaixement no s’entén sense certs canvis tecnològics, com les ulleres, el tipus de lletra i sobretot, naturalment, la introducció de la impremta.

Insòlitament, els primers textos que s’imprimeixen són llibres d’oracions i, en segon terme, edicions de textos clàssics. Vull dir que no canvien els gustos de la gent; com a molt, la velocitat i facilitat per propagar-se. Tothom pot llegir més barat, deixen d’existir els manuscrits dedicats a cada lector, s’acaba la mobilitat dels manuscrits, i neix la consciència de tenir un text únic comú a tot de còpies idèntiques. Es comencen a fixar els textos amb la voluntat que no canviïn, consensuats, amb especialistes que en fan edicions crítiques i neix, o més ben dit s’estabilitza, el nostre concepte de text. Poca broma.

Ara buscaré un llibre del Marshall McLuhan que vaig llegir a primer de carrera, La galàxia Gutenberg. Ja us explicaré. A qui li interessi, vaja.