Remenant coses velles aquí al costat he trobat aquesta agenda d’adolescència de la meva mare.

Va d’una època en què el Jaume Vallcorba es deia Santiago, i no tenia categoria d’editor sinó de veí del carrer Herzegovino. Un de no especialment brillant, diuen. I en canvi ha arribat a ser una persona amb tanta influència indirecta però necessària sobre la formació literària i emocional de molts carrers a la rodona. Tinc molta curiositat per saber si el futur era totalment impensat o si retrospectivament s’hi poden trobar indicis de bon encaminament. Entenc que és una curiositat de fan, que no es pot anar pensant en la gent en funció de la seva notorietat en potència. No sé per què tinc aquests instints tan tomateros.